Albert Camus

Albert Camus va ser un escriptor i filòsof francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957, considerat un dels principals membres de l'existencialisme.

Va néixer el 7 de novembre de 1913 a Mondovi (avui dia anomenada Dréan i situada a Algèria). De pare francès, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Catherine Sintes) néta d'emigrants menorquins a Algèria, va ser educat per l'àvia materna (Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins el 1940. Ingressà a la Universitat d'Algèria per estudiar filosofia, on es va graduar el 1935.

Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb el diari Le Monde Libertaire i va ser membre de la Federació Anarquista Francòfona.

Camus va morir el 4 de gener de 1960 a la ciutat de Villeblevin, situada al departament francès de Yonne, a conseqüència d'un accident de cotxe. Fou enterrat a Lourmarin (població a Vaucluse de la regió de Provença-Alps-Costa d'Atzur).

Obra literària

Amb la seva arribada a París es relacionà amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual desenvolupà la seva carrera d'escriptor i filòsof. La seva relació acabà el 1952 a causa d'un article de Francis Jeanson on Sartre recriminava a Camus que la seva revolta era "deliberadament estètica".

En les seves obres va elaborar una reflexió sobre la condició humana. Rebutjant la formulació d'un acte de fe en Déu, en la història o en la raó, es va oposar simultàniament al cristianisme, al marxisme i a l'existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l'home de la seva condició humana i que Albert Camus ho denominà Filosofia de l'absurd: Proclama que qualsevol esforç humà per trobar un sentit a l'univers acabarà fracassant de forma irremeiable. L'esforç esdevindrà absurd perquè aquest sentit, almenys pel què fa a l'ésser humà, no existeix.

El 1957 va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva producció literària, que il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època.

Algunes de les seves obres més importants que va fer al llarg de la seva vida, són les següents:

Obra seleccionada

1942: L'Étranger (en català, L'estrany)

1956: La Chute (en català, La caiguda)

1971: La Mort heureuse, obra pòstuma

No ficció

1937: L'envers et l'endroit

1942: Le Mythe de Sisyphe

Teatre

1948: L'État de siège

1949: Les Justes

1959: Les Possédés

 -Ivette Flaqué.

Justícia

http://www.diariocritico.com/nacional/irpf/inaki-urdangarin/caso-noos/duques-de-palma/434908

Aquesta notícia ens parla sobre el cas d' Urdangarín i la seva cona, la Infanta Cristina, i fa referència als diners que van robar i com es sospita que van amagar aquest fet.

Podem dir que el que van fer, ni és legal ni és just; per tant, si no ha seguit les lleis i normes establertes, el que sería realment just per equilibrar el que han fet, seria aplicar en ells la llei com ho farien amb qualsevol altre ciutadà espanyol, sense tenir en compte el seu rang social, ni pel fet de ser el marit d'una de les filles del rei d'Espanya. A més que el que ells han fet tampoc és moral, perquè son diners que no els pertanyien ni els feien falta i tot i això els van robar, aleshores, per quin motiu, podem considerar que, no se'ls hi aplica la llei sobre ells?

Seguint les idees d'Aristòtil, hauríem de relacionar la justícia amb la igualtat proporcional, és a dir, tractar a iguals com a iguals i als desiguals tractar-los com a desiguals. Així doncs, si seguim amb les idees d'aquest filòsof i ens basem en la justícia distributiva, hauríem de considerar justa l'acció d'Urdangarín si hagués tingut algun mèrit per acabar aconseguint obtenir tota aquesta quantitat de diners. Per tant, el que correspon a cadascú ha de ser proporcional al seus mèrits i al seu rang social i, tot i que Urdangarín sí pertany a un rang social més alt que la majoria de nosaltres, no ha tingut cap mèrit per acabar mereixent-se tenir tots aquests béns econòmics; el que hauria de fer realment, al pertànyer a aquest rang superior, és mostrar ètica en les seves accions individuals i col·lectives.

I, a més, seguint el que Jeremy Bentham i Stuart Mill al·legaven que és que totes les vides humanes tenen el mateix vaolr i es deu la mateixa considració i el mateix respecte a tothom, s'ha de dir que Urdangarín, a diferència, no ha tingut respece cap a ningú pensant només en si mateix quan, en realitat, tot i que, com ja he dit abans, es pugui considerar d'un rang superior, la seva vida té el mateix valor que la de qualsevol altra. Per això, enlloc de tenir tanta consideració pel jove del rei, s'hauria d'aplicar la justícia en ell com es faria davant de qualsevol altre habitant d'Espanya. - Núria Homs

Libertad de expresión y opinión

Obviamente Libertad de expresión es un derecho básico de los humanos y es muy importante en una sociedad democrática. ¿Pero debe la libertad de expresión tener limites?
En Austria hay un ley que dice, que no se puede cantar canciones del tiempo del nacionalsocialismo, ni se puede negar que ha pasado y partidos como el NSDAP también son prohibidos.
Pero este ley es discutido, porque hay gente que dice que este ley entra en contradicción con la libertad de expresión.
En Alemania el tema del nacionalismo también es un tema muy sensible. Pero todavía hay un partido "Nazi" que es el NPD, que defiende muchas de sus declaraciones que no son correctos con el derecho de la libertad de expresión como demuestra este articulo de la pagina del NPD.

http://www.npd.de/html/1938/artikel/detail/3247/

"La democracia y la libertad de expresión son víctimas de eso que correcto políticamente

"Todos tienen el derecho de dar su opinión de la manera libre oral, escrito o con imagen, y difundirla y de informarse de todos los fuentes de información de una manera libre. La libertad de prensa y la libertad de la información por medio de la radio y la televisión son garantizado. No se realiza ninguna censura."
Así lo es escrito de manera inequívoca en el código fundamental. Pero que este articulo del ley no vale nada, tenia que experimentar querido alcalde de Krauschwitz Hans Püschel experimentar a propia carne.   El antiguo político municipal del SPD, que dirigía en su pueblo desde 1990 (con una interrupción de 7 años), provocaba en el año 2010 por primera vez un revuelo, porque el visitaba una reunión del NPD en Hohenmölsen, y alababa el partido en publico y el año subsecuente presentaba su candidatura para el NPD para los elecciones en Sachsen-Anhalt.

Ahora el alcalde popular estaba arrocinado de su cargo por el momento, porque ha expresado su opinión en su pagina web de una manera impopular/odiosa. Así Hans Püschel es una de muchas personas que estaban arrocinado de su cargo por esta razón, o que estaban echados del publico de una manera injusta.
Como el también Martin Hohmann, Eva Herman, General Günzel y muchos mas expresaban su opinión, de una manera que no atenta contra el ley de ninguna manera, pero parece que no es oportuno en la Republica de Alemania.

El acontecimiento reciente demuestra que no solo la libertad de expresión, sino también las elecciones democráticas, se vuelven mas y mas absurdo. Si un alcalde electo, sin haber hecho nada malo y sin haber estado juzgado por un guiso correcto, esta arrocinado de su cargo, porque el ha rompido un tabú y ha preguntado preguntas incomodas, se hacen mas y mas dudas, que el sistema político de la Republic Alemania realmente es una democracia.

La directiva del NPD desea a Hans Püschel mucha perseverancia, para poder substraerse de esta destitución. Y a todos, que todavía piensan que viven en un país libre, tienen que pensar en una cosa: Quien no se mueve, tampoco siente las cadenas"