Albert Camus va ser un escriptor i filòsof francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957, considerat un dels principals membres de l'existencialisme.
Va néixer el 7 de
novembre de 1913 a Mondovi (avui dia anomenada Dréan i situada a Algèria). De
pare francès, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Catherine Sintes)
néta d'emigrants menorquins a Algèria, va ser educat per l'àvia materna
(Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins el 1940. Ingressà a la Universitat
d'Algèria per estudiar filosofia, on es va graduar el 1935.
Durant la Segona
Guerra Mundial va col·laborar amb el diari Le Monde Libertaire i va ser membre
de la Federació Anarquista Francòfona.
Camus va morir el
4 de gener de 1960 a la ciutat de Villeblevin, situada al departament francès
de Yonne, a conseqüència d'un accident de cotxe. Fou enterrat a Lourmarin (població a Vaucluse de la regió de Provença-Alps-Costa d'Atzur).
Obra literària
Amb la seva
arribada a París es relacionà amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual
desenvolupà la seva carrera d'escriptor i filòsof. La seva relació acabà el
1952 a causa d'un article de Francis Jeanson on Sartre recriminava a Camus que
la seva revolta era "deliberadament estètica".
En les seves
obres va elaborar una reflexió sobre la condició humana. Rebutjant la
formulació d'un acte de fe en Déu, en la història o en la raó, es va oposar
simultàniament al cristianisme, al marxisme i a l'existencialisme. No va deixar
de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l'home
de la seva condició humana i que Albert Camus ho denominà Filosofia de l'absurd: Proclama que qualsevol esforç humà
per trobar un sentit a l'univers acabarà fracassant de forma irremeiable.
L'esforç esdevindrà absurd perquè aquest sentit, almenys pel què fa a l'ésser
humà, no existeix.
El 1957 va rebre
el Premi Nobel de Literatura per la seva producció literària, que il·lumina els
problemes de la consciència humana de la nostra època.
Algunes de les
seves obres més importants que va fer al llarg de la seva vida, són les
següents:
Obra seleccionada
1942: L'Étranger
(en català, L'estrany)
1956: La Chute
(en català, La caiguda)
1971: La Mort
heureuse, obra pòstuma
No ficció
1937: L'envers et
l'endroit
1942: Le Mythe de
Sisyphe
Teatre
1948: L'État de
siège
1949: Les Justes
1959: Les
Possédés
-Ivette Flaqué.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada