Moltes vegades, les persones sense adonar-nos, ens fixem en les coses que més salten a la vista, les més grans i les que podem veure amb un simple cop de vista. Al fer-ho, no ens fixem en els petits detalls que queden pel camí, les que queden dissimulades, ja que no destaquen tant com les altres. El fet que no ens donem compte d'aquestes coses fa que, segurament, ens perdem la majoria de coses que, realment, valen la pena, les que veritablement valen de debò, les que són importants, les més boniques... Si mai no intentem donar-hi un segon cop d'ull a alguna cosa, ens acabarem perdent en el més simple i comú, sense descobrir noves coses.
Amb aquesta fotografia, el que vull donar a entendre és que coses tant petites com una flor, comparades amb un arbre gran que es veu molt, passaria desapercebuda; però el que hauríem d'intentar fer és mirar-ho des d'un altre punt de vista, des d'una altra perspectiva. Si ho mirem bé, l'arbre, en realitat per molt gran sigui, i que es vegi a simple vista, no té cap punt de comparació amb la bellesa que desprèn la flor que dóna alegria, color, vida... Si ens quedéssim només amb la imatge de l'arbre sol, seria trista, depriment, transmetent una sensació de fredor, soledat i tristesa.
Per tant si ho acabem comparant, l'arbre per molt que més gran que sigui i que destaqui més no es pot comparar amb la flor, que és més petita, i que si no ens l'haguéssim trobat d'aquesta forma en la imatge, hagués passat més desapercebuda i "camuflada" i no ens hagués transmès aquesta bellesa i alegria; ens hauríem quedat amb la soledat de l'arbre. Per això, en conclusió, vull dir que a vegades, tot i que es perdi una mica més de temps, hauríem de donar-li més voltes a les coses, intentar percebre-les d'una altra forma i així quedar-nos amb el millor que trobem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada