Què és la realitat?

https://www.youtube.com/watch?v=oFh_ZnRcjmQ

En el anterior enllaç, podem observar un video sobre la filosofia de la realitat segons Aristoteles, el qual és un realista. No creu en unaltre mon ideal, sino que creu que els conceptes i les anomenades idees estan en el nostre món, és a dir, el que existeixen és individus, coses, objectes...  i a partir d'aquests individus, buscant les seves semblançes la nostra ment és la que busca el concepte i la que el crea. El concepte està en la nostra capacitat de pensar.

Que és la realitat?
La realitat és el conjunt de tot allò que existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és. Real pot usar-se com a sinònim de cert, de existent o fins i tot d'ésser i sol usar-se com a antònim de possible, irreal, ideal o imaginari. En el sentit comú, per tant, la realitat sol equivaler al món exterior a un mateix, amb una existència física.

La reflexió filosòfica sobre la realitat
La Metafísica, és la branca de la filosofia que, en general, tracta de les característiques de la realitat última, d’allò que realment existeix.
L'ontologia, s'ocupa de la característica més comuna de tot el que existeix, l'ésser, i intenta respondre a la pregunta de què cal perquè sigui  o si hi ha diverses maneres d'existir o ser. El terme va aparèixer cap al segle XVII introduït pel filòsof racionalista alemany Christian Wolff.
Per a Kant l'ontologia és la ciència del coneixement sintètic a priori de les coses, d'aquells principis de l’enteniment que fan possible el coneixement de les coses.

L'afirmació del real
Per contra altres estudiosos afirmen que justament el real és allò que pertany a l'entorn immediat, al conjunt de coses perceptibles i que la resta és pura especulació o un concepte abstracte (nominalisme). Aristòtil va ser el primer que va situar l'essència al món sensible, allunyant-se del seu mestre Plató. L'empirisme va continuar aquesta línia de pensament. Tomàs d'Aquino afirmava que la realitat era l'adequació entre les coses i l'intel·lecte que les estudiava.

Els límits de la realitat
La realitat no és il·limitada, justament sorgeix el problema de definir-la, i separar-la per tant de la irrealitat, perquè té fi. Descartes va ser un dels primers a posar límits al real.
Kant, per la seva banda, distingeix entre fenomen i noümen. És possible que la realitat autèntica vagi més enllà del que es pot percebre però és impossible de saber, justament per ser inaccessible. L'única realitat estudiable és la fenomènica, limitada per les categories mentals a priori, com espai, temps o unitat. La resta pot existir o no, i no se sap que pot contenir, és el regne de la metafísica.