Veure allò diferent, enmig de les coses quotidianes:
Tots els
humans tenim certs defectes que fan que la vida no la veiem amb uns bons ulls, que
no la veiem com realment cal i com realment ens faria mes feliços. Un d’aquests
defectes que per a mi és molt greu i crec que hauríem d’intentar evitar és el
fet de que moltes vegades ens acostumem a les coses que ens rodegen, no li
donem la importància que mereixen o creiem que és molt normal que les tinguem,
fins al punt que hem arribat a que aquestes coses, llocs, persones o fets les
trobem com rutinàries.
Tot acaba
sent quotidià i no ens preocupem per veure-li les diferències que dia a dia
sorgeixen, per exemple el cel, mai és igual, si és veritat que moltes vegades
és semblant però hi ha vegades que ens sorprèn i ens quedem boca-badats.
Però la
pregunta clau és per què això no ens passa en les coses més simples del nostre
dia a dia, com és el cas d’aquest carrer, segons la persona pot significar
moltes coses diferents:
·
des
de el marit que està trist perquè la seva dona està a l’hospital i el carrer
per ell significa tornar a casa seva a buscar consol,
·
des
de la mare desesperada perquè el seu
marit li ha fet el salt i el carrer li inspira inseguretats vers la seva casa i
la seva gent,
·
des
de la nena preocupada perquè el seu avi esta ingressat i a casa seva sent estimació
i preocupació,
·
fins
a la família feliç que el seu carrer li transmet unió, apropament, companyia i
estima.
Per tant hauríem d’intentar veure les coses del dia a
dia amb uns altres ulls, a pesar de les circumstàncies que ens envolten, doncs
els que canviem som nosaltres depenen de les nostres experiències diàries.
Això es veu
clarament reflectit en aquesta imatge ja que el sol surt diàriament però hi ha
dies que el podem veure i en canvi n’hi ha d’altres que està amagat darrere els
núvols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada