La ètica, segons l'etimologia, és una manera de ser o el caràcter d'una persona. Però, de forma natural, les persones utilitzem la paraula ètica i moral amb el mateix significat, però, realment, la moral és la forma en que actues o vius la vida, i la ètica és la que reflexiona sobre el que és moral, és a dir, és la que pensa sobre les accions: si són morals o no.
En aquesta entrevista de La Vanguardia a Victoria Camps, se'ns presenta la ètica com una sensibilitat; com una forma de viure sent amable, pacífic i sense destruir-se amb els altres, és a dir, amb respecte. Ens explica que el que fem s'hauria de fer per voluntat pròpia, per decisió de l'individu, no perquè hi ha establerts uns codis ètics que ens marquen. I que, en realitat, la ètica és una forma de pensar en les altres, hem d'actuar pensant en les conseqüències i en el que pot arribar a afectar al demés, per tal d'evitar fer alguna cosa a ells que nos ens agradaria que ens fessin a nosaltres.
Finalment, Victoria Camps ens acaba explicant que, en la nostra societat, han fallat, per dir-ho d'alguna manera, els quatre pilars més importants de la ètica: al justícia, estem rodejats de desigualtats; la prudència, no hi ha ningú prudent que pensi que el que ell fa pot afectar els altres, tothom pensa en si mateix; la fortalesa, hi ha molt poca gent amb el coratge suficient per enfrontar la situació i intentar arreglar les coses i la temprança, hi ha massa gent avariciosa i molt poc solidària.
Tot això em porta a fer una reflexió, si volem millorar la situació en la que vivim, què es pot fer si ningú actua moralment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada